En el context actual d’auge de l’extrema dreta, on es palesa que els discursos LGBTI-fòbics prenen força, calen polítiques per la diversitat sexual i de gènere, impulsar l’educació sexual i afectiva i invertir recursos en serveis públics de qualitat.

Sens dubte l’educació en la diversitat de manera generalitzada és la principal eina per a combatre la LGTB-fòbia. És clau reivindicar el seu paper com a motor de canvi. És en l’educació, a l’escola, a casa i en els espais informals, on comença tot, on es pot començar a canviar la discriminació per la tolerància, on enterrar la LGTB-fòbia i el germen de l’odi. Gràcies a la nostra feina l’any que ve les escoles tindran un programa integral d’educació afectivosexual per a tots els cicles educatius, des d’infantil fins a secundària.

Totes les persones tenim un paper clau en el canvi social per a assolir la igualtat. El respecte per la llibertat sexual i de gènere és un element de valor i de riquesa social en la promoció del qual està implicada tota la ciutadania.

Al municipi, on gairebé tothom es coneix, pot ser un entorn molt complex per a les persones LGTBI+. La invisibilitat, la falta de referents, de llocs de trobada i de relació, així com de teixit associatiu LGTBI+, són elements que dificulten la vida i impedeixen un desenvolupament ple. Per posar fi a aquestes desigualtats és urgent treballar perquè els nostres pobles i ciutats siguin també llocs en els quals viure la llibertat sexual i de gènere de manera positiva, plena i normalitzada, és per això que durant aquest mandat redactarem el primer pla local LGTBI+.