Al nostre terme municipal els terrenys compresos entre la zona de Can Gelabert de la Riera i Can Coscoll han passat a ser terreny agro-forestal, preservant així els seus valors naturals i evitant que puguin ser urbanitzats en un futur. Així es va aprovar definitivament aquesta modificació de planejament en un dels àmbits més sensibles i de més valor natural i paisatgístic de Sant Just. ICV en el seu moment, i Movem Sant Just posteriorment, ho portaven en el seu programa electoral, s’hi ha estat treballant des d’un inici i amb l’ajuda de tothom s’ha aconseguit.
Fa més de 40 anys el Pla General Urbanístic Metropolità qualificava aquests terrenys del Parc de Collserola al nostre terme municipal com a “reserva d’equipaments metropolitans”. Havia de ser el lloc on es desenvolupessin equipaments d’abast supralocal que havien de donar resposta a serveis per un creixement de la població resident a l’àrea metropolitana que es preveia molt superior al que ha acabat essent.
El context de llavors donava poc valor a la potencialitat dels espais naturals de proximitat com a reservoris de biodiversitat i com a veritables infraestructures verdes del tot imprescindibles per conservar el ja fràgil equilibri territorial d’unes zones molt castigades pel desenvolupament urbanístic.
Però no ens enganyem, el camí de la gent de Sant Just per preservar el seu entorn natural ha estat un camí llarg i difícil ple de reivindicacions i de lluita. Lluita des de les administracions, és clar, però sobretot una lluita des de l’opinió pública i els moviments ciutadans, des de la reivindicació d’una nova manera de concebre el territori. Les lluites per la preservació de la Vall de Sant Just ens ha permès evitar la seva urbanització, com també ens ha permès ara recollir un sentiment transversal de preservació dels valors del Parc Natural de Collserola, tan íntimament lligat al nostre municipi.
Durant aquest desconfinament ens hem enamorat (re-enamorat) del nostre entorn natural privilegiat. Les passejades per una Vall i uns turons que ara es mostren amb una frondositat i espectacularitat poc habitual han estat gaudides com mai, però també s’ha vist com els mals usos en la circulació en bicicleta per corriols o l’abandonament de residus a l’entorn han proliferat. Des de l’ajuntament iniciarem contactes amb el Parc de Collserola per trobar fórmules per evitar que això succeeixi. Perquè no hi ha preservació sense compromís, no hi ha gaudi sense responsabilitat. Responsablement Collserola.
