A pesar que portem ja unes setmanes on l’impacte de la COVID-19 va remetent de manera clara en l’àmbit sanitari no ens hem d’oblidar d’un fet important. Parlem de les conseqüències que la COVID i la posterior situació d’aïllament ens han produït i produiran, tant en matèria sanitària, com econòmica, social i, també, mental.

Aquesta crisi situa la ciutadania en un escenari d’incertesa de present i de futur sense precedents, amb elevats nivells d’estrès i por per la salut i per la vida, a més del risc de situació de pobresa i d’exclusió. Una de les conseqüències més evidents han estat els trastorns emocionals, de depressió i ansietat, augment de l’estrès, insomni, soledat no desitjada, patologies psicològiques i fins i tot conductes disruptives contra la salut pròpia com intents de suïcidi.

L’Agència de Salut Pública del Departament de Salut, a finals del mes de juliol de l’any 2020, fa més d’un any, va presentar el resultat de l’enquesta “Salut en temps de confinament”. Els resultats de l’enquesta confirmen que la mesura de confinament, tot i ser molt efectiva per a la protecció davant el contagi, ha tingut un elevat cost per a la salut mental de les persones, a més d’un elevat cost social. L’enquesta destaca que:

– Es triplica el percentatge de població que refereix simptomatologia de depressió i malestar emocional durant el confinament.

-El percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament.

-Els joves-adults i els i les estudiants, les dones, les persones amb menys estudis i aturades són els grups més afectats, amb gairebé el doble de risc de patir depressió, ansietat o malestar emocional.

El context que vivim no ha fet més que fer aflorar els dèficits en recursos, les retallades en el sistema públic de salut i posar encara en més evidència els dèficits estructurals de molts serveis i disciplines, de forma rellevant en l’àmbit de la salut mental.

I els governs locals tampoc podem ser aliens a les conseqüències emocionals generades per la COVID-19 i hem de dotar-nos d’una estratègia de municipi en l’abordatge de les diferents crisis que afecten el benestar psicològic, prestant una atenció prioritària a les persones més vulnerables. És per això que el Pla de Salut Mental, els serveis d’acompanyament com el servei Enllaç, són més necessaris que mai per donar resposta a aquesta problemàtica que, de ben segur, anirà en augment.