Ens haureu sentit sovint parlar de la importància de la participació ciutadana. Pot semblar, a vegades, una paraula buida, un recurs còmode, però el cert és que hi hem apostat molt fort i ho seguirem fent durant tot el mandat.

Però, per què ho fem?

En primer lloc perquè no volem caure en la dinàmica client-proveïdor que darrerament ha proliferat en les relacions entre les administracions i la ciutadania. Des de fa uns anys va creixent la demanda i la necessitat d’establir uns mecanismes que permetin superar aquesta tendència, establint ponts d’interacció i diàleg que ajudin a aprofundir en el control democràtic de la ciutadania, per una banda, i per altra que permetin generar respostes més eficients i adaptades a la realitat i necessitats.

En segon lloc perquè és una oportunitat d’explicar-se i d’informar. Sense informació no hi ha participació. De manera progressiva, l’ajuntament incorpora a la seva tasca habitual la generació d’informació que d’una manera clara, sintètica i amb qualitat pugui arribar a la ciutadania a través dels diversos canals dels que disposa. No és aquesta una part fàcil. Molt sovint els processos participatius s’obren al voltant de temes complexos, i la tasca comunicativa és essencial per ajudar a comprendre’ls. El propi procés participatiu comporta un augment del coneixement mutu que no cal desaprofitar. Una ciutat que participa és una ciutat que educa i s’educa.

En tercer lloc perquè és útil. És útil perquè de la interacció i el diàleg, del contrast i la discussió, és probable que en surtin no només respostes de més qualitat, sinó preguntes més adequades. Això obliga a plantejar escenaris de participació que sàpiguen nedar entre dues aigües: no es poden generar espais excessivament tancats (que porten a participació merament formal amb uns resultats previsibles i poc interessants, en els quals les persones que hi prenen part es troben sovint “enganyades” o sense capacitat d’aportar res), ni espais excessivament oberts (doncs es perden els objectius que persegueix l’acció i molt sovint mai s’acaba de concretar la participació en uns resultats reconeixibles i tangibles), ni espais on no es consensuïn o no quedin clares des del primer moment les normes i els límits, és a dir, les regles del joc.

I quins resultats tenim?

Aquest mandat hi ha un esforç col·lectiu, per obrir processos de qualitat en aquesta línia: el Pla d’acció Municipal, primeres passes cap a pressupostos participatius, el Fòrum dels Residus amb la posterior participació en referèndum, l’inici d’experiències de govern de proximitat, l’inici del Projecte Educatiu de Ciutat, i la redacció del Pla Jove, entre molts altres.   Si avaluem els resultats per la participació en les trobades i les enquestes el balanç és encara pobre, però hem aconseguit que des del govern i des de l’ajuntament en general s’hagi interioritzat aquesta dinàmica que ens obliga a explicar-nos i a escoltar. Seguirem explorant aquesta manera de fer, que ha vingut per quedar-se.