Des de Sant Just en Comú Podem us volem explicar de la millor forma possible tot el que hem fet i el nostre posicionament respecte al nostre model urbà i de creixement, del planejament urbanístic de la Bonaigua i del que s’ha parlat últimament, la Bòbila. Ho fem amb un article perquè és un tema complex, impossible d’explicar a cop de tuit o en un vídeo de 30 segons.

El nostre posicionament és clar. Nosaltres no volem que es materialitzi el planejament vigent tal com està aprovat. No volem que es construeixi a la Bòbila perquè creiem que després de més de dues dècades aquell planejament ja no té cap sentit en el context mediambiental, climàtic, de model de poble i de mobilitat. Nosaltres defensem un urbanisme decreixent a mesura que ens apropem al Parc Natural de Collserola, amb unes zones de transició entre l’urbà i el forestal que permetin una relació sostenible, apostant per projectes de recuperació agrícola, hortícola i ramadera, que suposin una oportunitat mediambiental, de protecció, ecosistèmica, econòmica, educativa i paisatgística.

No volem que es materialitzi el planejament vigent tal com està aprovat

En aquestes darreres mesos hem vist com des de diferents veus del municipi s’acusa el govern de voler construir i desenvolupar la Bòbila, aquesta afirmació és falsa, i us expliquem tot el que hem fet i farem.

Per mirar de comprendre la situació actual cal mirar 26 anys endarrere. Perquè la Bòbila és un dels àmbits que forma part del Pla Parcial de la Bonaigua, aprovat l’any 1997, uns anys abans de la mobilització de Salvem la Vall. Com hem dit, un Pla que, des del nostre punt de vista, ha quedat caduc. 

Primer element fonamental: cal aclarir que en el govern actual no hem requalificat nous espais per tal de construir més en aquest entorn, el govern s’ha trobat que ha de gestionar a ulls del 2023 un planejament aprovat el 1997. Un planejament que no es va posar en discussió durant el moviment de Salvem la Vall, principalment perquè era un àmbit ja programat, i el moviment es va centrar en els terrenys de sòl urbanitzable no programat que afectaven directament a la Vall de Sant Just.

Segon element fonamental. El que ha fet aquest govern fins ara ha sigut, en primer terme, aturar allò que l’any 1997 va ser aprovat, suspenent les llicències en el ple de setembre del 2021. De fet, qui va posar sobre la taula que calia suspendre llicències i modificar el planejament vam ser Sant Just en Comú Podem, per tal d’evitar-ne el desenvolupament durant un any.

Qui va posar sobre la taula que calia suspendre llicències i modificar el planejament vam ser Sant Just en Comú Podem

Tercer element fonamental. Durant aquest període de suspensió de llicències no s’ha estat amb els braços plegats. Hem analitzat, conjuntament amb els serveis tècnics de l’Àrea Metropolitana, les diferents opcions possibles per tal d’evitar o, alternativament, moderar la construcció en l’àmbit de la Bòbila. 

En aquest sentit, és essencial conèixer en detall quins són els drets reals dels promotors i precisar quin seria el volum d’una previsible indemnització en el cas que no s’arribés a un acord de reformulació del planejament i l’ajuntament hagués d’optar per una requalificació dels terrenys. Òbviament, la indemnització no és una opció desitjada ni fàcil d’assumir per a un ajuntament d’un volum com el nostre, però la decisió no es pot acabar de prendre mentre no es disposi de l’estudi que hem demanat i que ens ha de donar l’estimació del seu volum econòmic.  

Simultàniament, s’han estudiat les possibles modificacions del planejament existent per tal reduir al màxim la capacitat edificatòria i treure tot el sostre de la Bòbila, posant-lo en altres espais del continu urbà existent. 

Ha estat amb els resultats d’aquests darrers estudis que s’ha volgut obrir un procés de participació ciutadana, el “repensem la Bonaigua”, per tal que veïnat i entitats poguessin intervenir-hi. Procés que ara per ara no ha arribat a bon port. Segurament ens ha calgut explicar millor la situació en la qual ens trobem. 

Ara bé, també ens preguntem per què ara es posa en discussió aquest planejament per part de certs col·lectius i no s’ha qüestionat durant més de dues dècades? És realment una preocupació mediambiental la que mobilitza a oposar-se, hi ha la legítima preocupació a perdre una part de la situació privilegiada d’alguns habitatges del veïnat o es tracta simplement d’una maniobra precipitada amb objectius clarament electorals? Probablement hi haurà una mica de cada cosa.

I és que des de les mobilitzacions de Salvem la Vall fins al dia d’avui han passat moltes coses: el conveni de la Vall de 2004 que situava el sostre en altres àmbits fora de la vall, les modificacions del Pla General Metropolità que han modificat el règim de sòl passant-lo a zona verda, l’aprovació dels nous límits del Parc de Collserola i el PEPNat. Tots aquests elements han anat blindant la Vall de Sant Just de possibles agressions. 

Ara bé, cal marcar una línia clara. On comença i acaba la Vall que hem de protegir? El 1997 acabava després de la Bòbila, però això en el context actual ha canviat. Però ens cal fer un exercici plegats, com a poble, de delimitar exactament on comença i acaba. Perquè si no ho fem entrarem en terreny perillós. La Bòbila és una amenaça programada, però també tenim altres amenaces – al nostre entendre més significatives – sobre el nostre espai de transició cap a Collserola com són l’Enher, Can Biosca o Can Candeler.

La Bòbila és una amenaça programada, però també tenim altres amenaces

És per això que nosaltres seguirem defensant que cal obrir el debat sobre com afrontem, no només el Pla Parcial de la Bonaigua, sinó el debat sobre el model urbà i els seus límits, perquè creiem que cal explicitar-los. De fet, la nostra voluntat és la de signar un pacte cercant l’acord amb totes les forces polítiques per un urbanisme que limiti la construcció a mesura que la trama urbana s’aproximi a Collserola. Perquè no volem cap gran projecte urbanístic de futur se situï a les portes de Collserola.