L’amenaça d’Endesa a les famílies vulnerables i als ajuntaments és del tot intolerable tant pel fons (menysté la realitat social de la pobresa energètica i la legislació catalana que protegeix les persones vulnerables); com per la forma (és una amenaça del tot inacceptable).

Diverses famílies a Sant Just (i milers a Catalunya) pateixen una situació angoixant per l’acumulació de deute amb les empreses, donada la impossibilitat de fer front a les factures energètiques per la seva situació de vulnerabilitat social i l’elevat preu de l’energia, conseqüència d’una mala regulació que afavoreix l’oligopoli elèctric.

Ens calen lleis més robustes que blindin els drets als subministraments bàsics i que impossibilitin a la pràctica les amenaces com la que han patit ajuntaments i famílies.

Endesa és una empresa de l’oligopoli elèctric, amb ingents beneficis i que gaudeix d’una situació de quasi monopoli en la producció, distribució i comercialització d’electricitat a Catalunya.

Ens cal per tant seguir avançant en la transició cap a patrons de producció i consum d’energia més sostenibles i descentralitzats, més democràtics, amb una creixent presència d’operadors públics, de comunitats energètiques ciutadanes, de cooperatives i economia social, que permetin allunyar-se del model actual caracteritzat per un domini dels oligopolis que es mostren incapaços no només d’afrontar els grans reptes energètics del futur sinó de respondre de manera eficaç als reptes socials relacionats amb la garantia dels subministraments bàsics d’energia.

La revolució verda que defensem i impulsem és també una revolució per la justícia social, i una revolució democràtica que ha d’apoderar la ciutadania i fer-la protagonista dels grans canvis.