Les administracions locals ens enfrontem, des de fa dècades, a un problema estructural en el model de finançament. El finançament de les administracions locals a Espanya està marcat per una excessiva dependència de fonts d’ingressos inestables, com són les llicències urbanístiques, que poden fluctuar dràsticament segons el cicle econòmic, com es va evidenciar amb la crisi immobiliària del 2008 i més recentment amb la pandèmia.

Aquesta dependència afavoreix que molts municipis siguin més accessibles a noves promocions immobiliàries, ja que necessiten aquests ingressos per equilibrar els seus pressupostos. Els ingressos urbanístics haurien de destinar-se principalment a resoldre problemes derivats del desenvolupament urbà, com el de l’habitatge, en la pràctica, sovint es destinen a altres usos per als municipis, desviant-los dels objectius inicials.

Ja fa anys que les administracions locals, a través de la FEMP, reclamem una reforma estructural del sistema de finançament local. Demanem una major participació dels ajuntaments en els tributs estatals, com són l’IRPF o l’IVA, la revisió d’impostos locals com l’IBI perquè s’adeqüin a la realitat de cada municipi, i la creació de nous impostos vinculats a l’entorn o al turisme. També proposem transferències més equilibrades entre l’Estat i els municipis, amb un suport especial per als municipis més petits.

La modificació del sistema de finançament local és una qüestió urgent per garantir l’estabilitat i la sostenibilitat dels ajuntaments a llarg termini. Es imprescindible avançar cap a un sistema més just, equilibrat i adaptat a les necessitats reals dels governs locals.