El 28 de juny és el dia mundial de l’orgull LGTBI. El camí recorregut pel moviment LGTBI ha aportat nombroses fites i consecució de drets en matèria de llibertat sexual i de gènere que han beneficiat no només al col·lectiu LGTBI sinó a tota la ciutadania. Però, tot i els avenços socials dels darrers anys, les persones LGTBI segueixen vivint importants desigualtats estructurals que les col·loquen en una situació de precarietat i vulnerabilitat.
En l’actualitat, existeixen diferents lleis autonòmiques LGTBI que reconeixen els drets del col·lectiu. En el cas de les persones trans, aquestes lleis estableixen l’autodeterminació del nom i la identitat de gènere, però, tenen les limitacions pròpies de les competències autonòmiques. Malgrat que faciliten la modificació del nom en els documents administratius dependents de l’administració autonòmica, no permeten la rectificació en els documents estatals, molt especialment el DNI. Aquesta situació genera desprotecció i discriminacions, a banda d’importants desigualtats territorials. Es fa evident la urgència de legislar a escala estatal, a partir dels estàndards europeus de drets humans, per abordar la discriminació i garantir la igualtat.
Són molts els àmbits en els quals les persones LGTBI veuen vulnerats els seus drets; en l’àmbit de la salut, cal garantir la no patologització de les persones trans, el dret a la reproducció assistida de les persones lesbianes i bisexuals o l’accés a mètodes preventius segurs. En l’àmbit laboral, cal lluitar contra la discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere, en especial a les persones trans on cal que la Generalitat desenvolupi programes d’inserció sociolaboral. En l’àmbit de la prevenció i l’atenció en violències, cal dotar de recursos als municipis perquè, a través dels SAI (Servei d’atenció integral a persones LGTBI) locals i comarcals, els ens locals puguem garantir a les persones LGTBI que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol classe de violència o discriminació el dret a rebre de manera immediata una protecció integral, real i efectiva.
A més a més la crisi socioeconòmica generada per la COVID-19 ha agreujat la situació de les persones LGTBI més vulnerables. Les crisis sempre tenen sempre un component de classe, procedència, gènere i orientació sexual i l’increment de la precarietat ha deixat sense recursos a moltes persones
Acabar amb aquestes totes aquests desigualtats i d’altres implica fer polítiques reals i efectives pel garantir els drets de les persones LGTBI.
