Hi ha polítiques que per la seva importància o caràcter estratègic requereixen de la construcció de consensos sòlids que transcendeixin la durada del mandat de 4 anys i fins i tot la dinàmica pròpia de la distribució de forces entre els grups polítics. Bàsicament són aquelles respostes a la pregunta: “On volem ser d’aquí a uns anys?”.

Des de Movem hem identificat una sèrie d’elements que creiem imprescindible acordar ben aviat i que ens han de guiar en el desenvolupament de les polítiques municipals del present i del futur.

Sant Just Ciutat Educadora. Una ciutat educadora amb la missió de transmetre la continua responsabilitat educativa a la ciutadania, tot buscant el compromís compartit amb l’educació. Una educació entesa com un procés permanent d’aprenentatge per a tots, al llarg de tota la vida.

Sant Just poble compromès amb el repte del canvi climàtic. Aplicant la vella estratègia “pensa globalment, actua localment”, hem de continuar apostant per les polítiques d’eficiència energètica, de producció d’energies renovables i d’una òptima gestió dels nostres residus. I Sant Just pot i ho ha de fer des d’una posició de lideratge. Només així generarem la legitimitat necessària per oposar-nos a projectes irracionals com les línies de molt alta tensió que amenacen el nostre terme municipal i consoliden un model de submissió al oligopoli energètic.

Sant Just poble cohesionat i divers. Són nombroses les polítiques que cal desenvolupar en aquest àmbit, ja us ho podeu imaginar, però les polítiques d’habitatge públic de lloguer prenen una importància bàsica. Cal que acordem totes i tots una política d’extensió i intensificació del parc públic de lloguer al nostre poble. No volem que les dinàmiques del “mercat immobiliari” expulsin sistemàticament població amb pocs recursos que sigui substituïda per persones amb un poder adquisitiu més alt. No ho volem perquè creiem que la diversitat construeix comunitat i perquè volem un poble, no una barriada residencial.

Treballarem per a generar un consens entorn aquests temes essencials per nosaltres, alhora que aportarem la nostra visió en altres àmbits que demanin acords a llarg termini. Intuïm que estem en l’inici d’un nou període en el que cal cap fred, cor calent i utopies que ens ajudin a avançar decididament per millorar la vida de tothom.

Participació ciutadana

Ens haureu sentit sovint parlar de la importància de la participació ciutadana. Pot semblar, a vegades, una paraula buida, un recurs còmode, però el cert és que hi hem apostat molt fort i ho seguirem fent durant tot el mandat.

Però, per què ho fem?

En primer lloc perquè no volem caure en la dinàmica client-proveïdor que darrerament ha proliferat en les relacions entre les administracions i la ciutadania. Des de fa uns anys va creixent la demanda i la necessitat d’establir uns mecanismes que permetin superar aquesta tendència, establint ponts d’interacció i diàleg que ajudin a aprofundir en el control democràtic de la ciutadania, per una banda, i per altra que permetin generar respostes més eficients i adaptades a la realitat i necessitats.

En segon lloc perquè és una oportunitat d’explicar-se i d’informar. Sense informació no hi ha participació. De manera progressiva, l’ajuntament incorpora a la seva tasca habitual la generació d’informació que d’una manera clara, sintètica i amb qualitat pugui arribar a la ciutadania a través dels diversos canals dels que disposa. No és aquesta una part fàcil. Molt sovint els processos participatius s’obren al voltant de temes complexos, i la tasca comunicativa és essencial per ajudar a comprendre’ls. El propi procés participatiu comporta un augment del coneixement mutu que no cal desaprofitar. Una ciutat que participa és una ciutat que educa i s’educa.

En tercer lloc perquè és útil. És útil perquè de la interacció i el diàleg, del contrast i la discussió, és probable que en surtin no només respostes de més qualitat, sinó preguntes més adequades. Això obliga a plantejar escenaris de participació que sàpiguen nedar entre dues aigües: no es poden generar espais excessivament tancats (que porten a participació merament formal amb uns resultats previsibles i poc interessants, en els quals les persones que hi prenen part es troben sovint “enganyades” o sense capacitat d’aportar res), ni espais excessivament oberts (doncs es perden els objectius que persegueix l’acció i molt sovint mai s’acaba de concretar la participació en uns resultats reconeixibles i tangibles), ni espais on no es consensuïn o no quedin clares des del primer moment les normes i els límits, és a dir, les regles del joc.

I quins resultats tenim?

Aquest mandat hi ha un esforç col·lectiu, per obrir processos de qualitat en aquesta línia: el Pla d’acció Municipal, primeres passes cap a pressupostos participatius, el Fòrum dels Residus amb la posterior participació en referèndum, l’inici d’experiències de govern de proximitat, l’inici del Projecte Educatiu de Ciutat, i la redacció del Pla Jove, entre molts altres.   Si avaluem els resultats per la participació en les trobades i les enquestes el balanç és encara pobre, però hem aconseguit que des del govern i des de l’ajuntament en general s’hagi interioritzat aquesta dinàmica que ens obliga a explicar-nos i a escoltar. Seguirem explorant aquesta manera de fer, que ha vingut per quedar-se.