L’emergència sanitària provocada per la COVID-19 ha transposat completament les lògiques habituals dels centres d’atenció primària. Molts CAPs d’altres municipis van haver de tancar per decisió unilateral de la Conselleria de Salut i sense diàleg amb els governs locals, per aglutinar l’atenció primària en centres més espaiosos, les visites van passar a ser pràcticament totes telemàtiques i els i les professionals també s’han hagut de fer càrrec de l’assistència a les residències i de practicar els tests PCR a la població.
No voldríem pensar que el Govern de la Generalitat està aprofitant els tancaments durant l’estat d’alarma, inicialment amb caràcter provisional, per consolidar el desmantellament del model sanitari de proximitat que amb anys, esforços i complicitats s’ha construït en aquest país.
Durant aquests primers mesos després dels mesos d’estiu hem pogut veure com el CAP del nostre municipi ha sofert una saturació mai vista, fet que evidencien una falta de recursos i personal necessari per al bon funcionament. A pesar d’això hem vist també un grup de professionals que, treballant per sobre les seves possibilitats, estan al peu del canó atenent a les persones usuàries.
Cal recordar que quatre pilars fonamentals de l’atenció primària són l’accessibilitat, és a dir, que els centres estiguin oberts i siguin propers a la ciutadania. La integralitat, que és la visió de la persona en el seu conjunt, englobant també la seva situació socioeconòmica i tot el seu entorn. La longitudinalitat, que representa el vincle i la relació continuada entre professionals i pacients. La coordinació, que és la interacció que es produeix amb tot el sistema. Precisament, la ruptura de la longitudinalitat ha afectat les poblacions més vulnerables provocant que es cuidi menys a les persones que més ho necessiten, ja que són les que tenen més difícil l’accés al sistema.
Des de Movem pensem que cal intensificar l’atenció a aquelles persones que més ho necessiten, cal recuperar la presencialitat, ja que en l’atenció telefònica es perd gran part de la informació sobre el pacient i la seva situació personal i la necessitat de potenciar l’autogestió des dels centres d’atenció primària i enfortir la seva capacitat organitzativa, coneixent l’entorn dels pacients i treballant amb la comunitat per arribar a tothom.