Després d’uns mesos de bloqueig en la formació de govern a l’Estat i d’haver de repetir eleccions generals, a començaments de gener hem tingut un acord de govern, un acord de coalició. La primera coalició en democràcia, una coalició d’esquerres amb un acord que expressa voluntats de canvi en matèries tan necessàries com l’habitatge, amb la regulació dels lloguers, el treball, amb la derogació de la reforma laboral i la pujada del salari mínim, la fiscalitat, amb l’augment d’impostos a les rendes més altes, l’educació, per arribar al 5% del PIB en inversió, medi ambient, amb una llei de canvi climàtic i transició energètica… Un acord el qual el nostre espai polític en forma part.
A Catalunya també hem arribat a acords amb el govern per tal de desbloquejar uns pressupostos que portaven bloquejats des de 2017. Uns pressupostos que augmenten 3.000 M €. Amb una nova fiscalitat, d’impacte en els trams alts de l’IRPF, l’impost de successions, transmissions patrimonials, fiscalitat verda… Aquesta nova fiscalitat ens permetrà recaptar 552 milions d’euros més per a polítiques redistributives.
En aquest acord de global de pressupostos pel 2020 té un doble objectiu: blindar els serveis públics i l’Estat del benestar a Catalunya; i, per l’altre, aprofitar al màxim les capacitats del d’autogovern. En educació, la reducció del 30% de taxes universitàries o bé els 70 M € d’euros per a finançar escoles bressol, i esperem que en el nostre cas serveixi per desencallar la construcció de la segona escola bressol. En salut, 920 M € per contractar 1.400 nous professionals sanitaris i reduir llistes d’espera. En polítiques feministes, amb la reforma de la llei de violències masclistes.
Després d’una dècada d’austeritat i de retallades, Catalunya necessita més que mai uns pressupostos per blindar els serveis públics i no deixar que ningú es quedi enrere. Tot i estar als antípodes del Govern de la Generalitat, fer oposició no pot ser sinònim de política inútil. Nosaltres hem vingut a reivindicar la política útil que es mulla per posar al centre el bé comú. Cal posar al centre del debat polític les necessitats de les persones i l’augment de les desigualtats perquè només així desactivarem el populisme nacionalista de dretes que estem veient com aflora al nostre país. Perquè cal iniciar els canvis estructurals necessaris que ens permetin encarar el futur des de polítiques valentes al servei de les persones.
