El passat 20 de novembre saltava la notícia als diaris digitals: El Tribunal Suprem estima els recursos presentats per ABEMCIA i avala la societat mixta entre AGBAR, en un 70%, Criteria Caixa, en un 15% i l’AMB en l’altre 15%. Aquesta sentència va en contra la sentència del TSJC de 2016 i desautoritzant per complet el TSJC i, fent seves totes les tesis d’AGBAR, dient que la creació de l’empresa mixta és correcta.
La sentència se sustenta en una ordre del govern franquista del 1953 per captar aigua en alta del riu Llobregat. No pot ser que un títol del 1953 doni dret a una empresa privada a seguir gestionant l’aigua fins al 2047. La sentència del Suprem valida l’adjudicació directa a AGBAR de la concessió del 2012 malgrat reconèixer que no es va respectar la lliure concurrència, causa per la qual el TSJC també l’havia anul·lat, no s’ajusta a l’ordenament legal dels contractes del sector públic de l’Estat espanyol i presenten indicis de possible infracció de directives europees. Avui, amb la Llei de contractes de 2017 no es podria fer aquesta concessió a dit, ni constituir una empresa mixta amb el 70% de privat, el màxim és el 40%.
Curiós és que la Sala del Tribunal Suprem que ha dictaminat la conformen jutges que també van dictaminar la sentència de les hipoteques. Sembla que tenim una justícia que no defensa a la ciutadania i els seus drets, és una justícia que blinda el negoci d’uns pocs amb els nostres drets.
Davant l’extralimitació del poder judicial, només hi ha resposta del poder legislatiu. Cal poder legislar, per tal de revertir tots aquests processos de concessions que han privatitzat serveis públics. La sentència no ens farà aturar ni defensar els serveis públics i el model de gestió amb participació de la comunitat, si altres ciutats com Terrassa, Valladolid, París o Berlín ho han aconseguit, nosaltres també. Si Berlín ha pogut rescatar la concessió, aquí ho hauríem de poder plantejar; només calen majories suficients.
Catalunya vol aigua pública. Segons una recent enquesta del GESOP; el 80,6% de la societat catalana aposta per la gestió pública i entre la ciutadania que ja gaudeixen de gestió pública, aquesta majoria encara és més gran, el 85,3%. És un clam molt majoritari.
Des del nostre espai polític continuarem defensant els béns comuns, la gestió pública i els drets de la majoria de la ciutadania.
