Ja no n’hi ha prou amb la comoditat com a paradigma. Prou excuses. En moments com aquests en que el marge és poc i ens hi va molt, cal afrontar els problemes de cara, amb racionalitat, de manera transparent i explicant els per què. La gestió dels residus municipals ha d’experimentar una transformació total, i si volem convertir l’amenaça en oportunitat requereix de prendre accions radicals.
En primer lloc cal una “revolució de la nostra quotidianitat”. No hi ha política més participativa que la de residus: depèn de cadascú/na de nosaltres, cada dia. Hem de fer esforços per reduir els residus que generem, i sobretot hem de separar correctament. Cal recordar que la gent de Sant Just ens van proveir d’una ordenança que estableix l’obligació de separar, però més enllà d’això podríem dir és un deure quasi moral, amb repercussions col·lectives.
Cal també una “revolució en la fiscalitat”. Actualment el preu amb el que els abocadors i les plantes de tractament de residus penalitzen les aportacions de residus no separats no cobreixen ni de bon tros els costos econòmics, mediambientals i socials que tenen. Cal que s’apliqui una política fiscal que penalitzi i obligui els ajuntaments a prendre mesures per separar millor (actualment a Sant Just és el 50% del generat globalment), i que aquest cost es repercuteixi a qui no ho fa bé. L’Agència Catalana de Residus ja ens situa en un horitzó que ha de multiplicar per quatre el cost actual en pocs anys.
Cal una “revolució en el model de recollida”. El residu no pot ser anònim. De la mateixa manera que tenim matrícula als vehicles, cal “matricular les bosses”. Aquest sistema és essencial per detectar bones i males pràctiques, i ens ajudarà a aplicar una fiscalitat basada en el comportament, però també proposar mesures educatives i de conscienciació. Han aparegut contenidors amb xip i lectors de codi de barres que poden ajudar a aquesta tasca de personalitzar el residu. Tot i això, els sistemes de recollida porta a porta són els que millors resultats donen, els més rodats i és cap a un caminen els principals municipis grans i petits d’Europa. Municipis de l’Àrea Metropolitana ja estan començant a caminar-hi.
No podem esperar. Cal aplicar mesures racionals que ens permetin afrontar el futur de la millor manera. I això pot suposar un ajust en certs hàbits de cadascú/na de nosaltres (menys del que ens pensem). Sant Just és un municipi ideal per fer aquest salt: per trajectòria, per tipologia de població i per punt de partida. Fora les pors: benvingudes i benvinguts a l’era de la racionalitat!
