“Juventud, divino tesoro”, deia Rubén Darío en el seu poema “Canción de Otoño en Primavera”, i així és. La joventut és un tresor, el futur de la nostra societat que ja és present. La podem definir com l’etapa de transició entre la infantesa i la vida adulta, on es prenen decisions importants i et defineixes en molts aspectes.
És per això que existeixen les polítiques de joventut; perquè entenem aquesta època vital com una etapa de transició, d’emancipació per emprendre un projecte de vida autònom, una etapa fràgil que cal acompanyar. Per poder-ho fer de la millor manera, coneixent les necessitats existents i els recursos disponibles, cal redactar un document que ens serveixi per planificar estratègicament les polítiques de joventut.
Aquí entra en joc el Pla Jove, aquest serà el document marc que ens ajudarà a conèixer sobre què es vol intervenir, decidir a partir d’aquest coneixement i dirigir d’acord amb les decisions preses.
Per tant, primer de tot voldrem fer una bona diagnosi del que s’està fent en polítiques de joventut, quins problemes i necessitats tenim actualment al poble i a partir d’aquestes dues anàlisis obtenir mancances i potencialitats per treballar en els pròxims quatre anys. A partir d’aquestes premisses establir una sèrie de mecanismes que, de manera eficaç, transformin la realitat del jovent santjustenc en matèries tan importants com educació, cultura, oci, ocupació, habitatge, salut… Tenint sempre com a centre del treball l’elaboració el propi jove, i és que en aquest Pla Jove, tan important és el què com el com. Volem que la participació activa sigui l’element clau, l’element impulsor, tant de la redacció del Pla com de les polítiques que se’n desprenguin. Apoderant el jove, educant-lo en cultura política, comprometent-lo i coresponsabilitzant-lo, aconseguint així unes polítiques de joventut de qualitat, integrals, participatives i transformadores.
Aprofito per animar a tot el jovent a participar d’aquesta oportunitat, i acabant tal com he començat, amb una cita de Joan Fuster: “la política te la fas o te la fan”.
