El 8 de març, les dones de tot el món estan convocades a sortir al carrer per celebrar els drets conquerits i per continuar avançant. Queda molt per fer i nosaltres continuem lluitant. Davant aquesta marea de força, pensament i canvi que representa el moviment feminista, i que des de fa anys omple les places i els carrers, les institucions han d’estar a l’altura.
L’actual crisi social i sanitària està agreujant les desigualtats socials, laborals i de drets de moltes dones. La pandèmia ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtats i precarietats, expressades en el conjunt de les vides de les dones i que afecta de manera desigual diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, les persones de gènere dissident, les dones amb diversitat funcional, etc.
Allò que el moviment feminista venia assenyalant, s’ha fet evident, una certesa que ha estat el nucli d’importants reivindicacions en els últims anys: les cures sostenen la vida i són les dones les que tenen cura. Aquesta crisi hi ha tensat el sistema de cures que les dones al nostre país sostenen, evidenciant més que mai la necessitat d’una profunda transformació del nostre model productiu.
A més, els drets i les llibertats conquerides en pro de la igualtat de gènere es troben en risc, amenaçades per la lògica de mercat, considerada com un el gran pilar de l’estructura dominant de la societat. És temps d’adoptar polítiques públiques que impedeixin la contínua precarització de la vida de les dones i la feminització de la pobresa amb l’objectiu d’assolir la igualtat entre homes i dones.
Els ajuntaments tenim competències en algunes de les reivindicacions del moviment feminista. De fet, l’actual marc polític i normatiu avala, promou i orienta aquestes competències del món local a través de les polítiques d’igualtat de gènere. El paper del món local és primordial per a promoure societats més igualitàries, respectuoses i justes i, per la seva proximitat amb la ciutadania, els ens locals ens situem en un lloc privilegiat en la promoció de la igualtat de gènere.
S’han d’incorporar canvis, sense dilacions, sense excuses, amb compromís polític i pressupostari. Cal destinar energies i recursos per generar, des del món local, polítiques transformadores, feministes i interseccionals.
